C
Com vaig fer Fedra Alta Costura
A vegades em pregunto com he estat capaç de ficar-me en semblant lio. Ho faig, com en aquest cas, quan no em resulta fàcil treure a flotació un disseny nou en el que estic treballant, i no tinc clar com ho acabaré fent. Que és moltes vegades. Això sí, tinc la seguretat, en tot moment, que serà un èxit el resultat.
El teló de fons és aquest entusiasme que em mou fins a fer realitat una peça bella.
La il·lusió m’empeny a posar-me en marxa, a experimentar a la recerca d’un ideal que ja existeix en la meva ment i que he de trobar la forma de realitzar.
NNOVACIÓ AL DISSENY
En aquesta ocasió volia treballar un patró de capa que no sòl usar i em resulta antipàtic per la raó que no és afavoridor per a la major part de les dones. Infla malucs on no n’hi ha i on n’hi ha retreu més bé.
I és una llàstima no aprofitar l’important recorregut de les seves 6 o 7 metres de vol en el baix.
Vaig resoldre aquest “però antipàtic” de la capa incloent en el seu traçat plecs que en tancar a 24 centímetres de la cintura dibuixessin la suggerent línia que recorre des de la cintura fins al maluc, i reduint novament 6 centímetres més a la recerca de la cuixa.
Serà imprescindible ser precisa en la seva construcció per tancar-los tots per igual i tallar la peça després amb un teixit que faciliti, si és possible, la manipulació de la seva confecció, atès que es tracta d’un volum considerable, i que, d’altra banda, estèticament resulti prou bell perquè estigui a l’altura de l’esforç.
El cos del vestit, que és de tall clàssic acompanya el traçat de la faldilla donant continuïtat a cada plec amb una costura, perfilant amb detall la figura femenina. Tantes taules com té la faldilla té de peces de costadillo el cos, que són 12.
Com més línies dibuixen la cintura, en aquest cas, millor puc fer que sent. Cada costura és una oportunitat per definir el bust de la dona; en el davanter, l’esquerda que precedeix l’alt del pit, la corba convexa que segueix, el contorn del tòrax sota el pit fins arribar a la cintura, ia l’esquena el subtil arc que s’endevina des de la base del coll i escàpula fins la zona lumbar.
A la recerca d’una línia tradicional, projecte una espatlla recte, net. Segueix una estudiada sisa que alberg el braç i la seva lliure gest de manera natural. De la precisió del traçat dependrà la perfecció i harmonia de la seva corresponent màniga.
M’atrau poderosament la bellesa nua del necessari.
I un cop delimitada la situació i recorregut de la cisa en el cos del meu patró d’Alta Costura, va determinar la seva màniga sastre.
La peculiar forma i recorregut de la seva abiesada copa, els seus 2 costures reproduint la semiflexió del braç pendent i el seu contorn suficient redundaran en confort i bellesa.
Un pronunciat escot en “V” al davanter sobrepassant l’alt del pit culmina el disseny del femení i minimal cos.
QUALITAT EN LA CONSTRUCCIÓ
Després d’algunes proves parcials del vestit per donar per bo el patró, trio una matèria amb la qual poder construir per primera vegada i provar-ho.
Serà una bagueta de llana d’una tradicional & nbsp; del tèxtil company català, Artextil, i el resultat és d’un excepcional atractiu.
Ara és moment de pensar en un teixit d’Alta Costura que permeti el maneig dels seus 7 metres d’volum total i faci brillar a una impressionant núvia.
Adoro la organdí triple de seda per la seva especial bellesa, però hauria de ser un angel qui cosís per no malmetre la seva fràgil acabat setinat.
L’opció definitiva és la ràfia del gazar de seda; parent proper de la triple organdí però més soferta a l’hora de confeccionar una peça d’Alta Costura.
A arribat l’hora de lliurar-se a la artesanía més genuïna.
“Sense l’artesania, la inspiració és una simple canya sacsejada pel vent”
(Johannes Brahms)